20 d’abril 2022

Collita d'orquídies de 2022, primera part


Gent, enguany tambés estic fotografiant bastantes #orquídies. Som a mitja temporada orquidiofriki i en porto una desena i DOS HÍBRIDS!
Endavant un enfilall amb elles.

LOCALITZACIONS
Enguany he acotat encara més el radi de treball; totes les fotografies són del Baix Empordà.

COMENCEM!

01 MOSQUES GROSSES
Trobar-ne a finals de gener i principis de febrer és una alegria, encara és ple hivern però ja comença a veure's el final dels dies freds. Massa gran pel meu obectiu macro, però mai li farem un lleig, oi? És facilota de fer, sempre en marges on posar-se bé.


02 ABELLERA FOSCA
Segona en aparéixer, és sinòmim de fotografiar sobre mullat, però és tant agraïda que passa el matí en un moment.


03 ABELLERA ARANYOSA
Surt, literalment, per-a-tot-arreu, fins i tot en jardins particulars…
guiño-guiño-ojo-ojo…


04 ABELLERA VERMELLA
Una de les meves preferides, és tannn bonica i princeseta i dispersa i agraïda i…


05 CURRAIÀ BLANC
Orquídia bosquerola, sempre la trobo en sotabosc atapeït, dispersa, amagada. Després la feina és teva per endreçat tanta cosa i aconseguir una foto digna.


06 ABELLERA GROGA
Troballa de l'any passat, enguany he anat directa al lloc dels fets i allà hi eren, puntuals, precioses.


07 ABELLERA DE MIRALL
O mosques blaves. Raresa a l'empordà, o no tant raresa, ja veureu, ja, més endavant…


08 LLENGUA DE GALL
Me semblen l'equivalent als pardals en versió orquídies. Surten per a tot arreu, en tot tipus de localitzacions, durant un parell de mesos. Fins i tot en llocs inversemblants.


09 FLOR DE L'HOME PENJAT
Cinc anys, "lu menus", feia que no la trobava, i gràcies als companys d'aficció he sabut d'un lloc on surten a centenars


10 ABELLERA BECADA
Darrera troballa d'aquesta primera tongada primaveral, i també una de les més boniques, oi que sí?


Bonus extres: LES HIBRIDES!!!

Abelleres VERMELLA+BECADA: Aquesta preciositat en una localització amb mitja dotzena de peus, coneguda per mig mon, o això semblava per lo esclafadeta que estava l'herba dels voltants. Això sí, cap vestigi d'incivisme en forma de peus amb tija tallada.


I finalment: LA JOIA DE LA CORONA

"Ophrys x castroviejoi (Ophrys speculum x O. scolopax): es tracta d'un híbrid amb molt poques localitzacions a la península ibèrica i cap a les nostres comarques".
Josep Barnés dixit,i si ell ho diu, va a missa.


La foto d'abans dret, aquesta del revés, jeje. No era pas qüestió de desaprofitar l'oportunitat.


Enllaç a les fotograies del Josep:

I fins aquí aquesta mitja temporada. Els agraïments són per en Jaume Coris, en Miguel Angel Pérez i Josep Barnés.

1 comentari:

  1. Enhorabona pel blog i per les darreres troballes, esperava veure les teves fotos del darrer híbrid. Amb l'experiència de l'anterior, ja saps...

    Salutacions,

    Antoni

    ResponElimina