I així és com s'aconsegueix que la meitat de les estrelles girin cap a un costat, i l'altre meitat, cap a l'altre costat.
Fins que no t'hi poses no ets conscient de la quantitat inmensa d'avions que van i venen, encara que sigui plena nit, amunt i avall. És tota una proesa no fotografiar-ne cap. A vegades cal repetir mitja dotzena de cops la fotografia fins aconseguir-ho. Aquí n'hi ha un, que volava en un angle discret. Pero de vegades et creuen en diagonal l'enquadrament triat. Snif.
Amb aquesta exposició de llums, llumetes i llumarres és impossible fer una fotografia digna de l'altra costat de la volta del cel. Si fins i tot hi havia una casa que feia llums de colors canviants!
Allò que dèiem: aquí fins a cinc avions que venien de mar endins, i dos vaixells, un que semblava de pesca i un altre que semblava un creuer,
La diferencia entre una bona fotografia i una gran fotografia és l'oportunitat de ser al lloc adequat en el moment oportú. Aquí una bona fotografia en un moment inadequat. Ens vam passar d'un cicle lunar per a arrodonir-la: vía làctia sobre el mar en comptes de ser sobre la contaminació lumínica, cases del fons desocupades i per tant a les fosques...
I per acabar, retrat de nen del team amb part de la Via Làctia.
