Pont ferroviari sobre el riu Ter

 

L'autopista a l'alçada de Renolit

 

Escombrant el moviment

Amb la tonteria d'escombrar el moviment, l'altre dia vaig aconseguit aquestes set fotos xules:

Nocturnes a la Costa Brava

Negra nit. Emplaçament amb silueta molona. Càmera reflex en mode bulb, disparador i trípode. Enquadrament a sudest. Vuit minuts d'exposició. Retocs mínims i reducció per a xarxes socials.
I així és com s'aconsegueix que la meitat de les estrelles girin cap a un costat, i l'altre meitat, cap a l'altre costat.

Fins que no t'hi poses no ets conscient de la quantitat inmensa d'avions que van i venen, encara que sigui plena nit, amunt i avall. És tota una proesa no fotografiar-ne cap. A vegades cal repetir mitja dotzena de cops la fotografia fins aconseguir-ho. Aquí n'hi ha un, que volava en un angle discret. Pero de vegades et creuen en diagonal l'enquadrament triat. Snif.

Amb aquesta exposició de llums, llumetes i llumarres és impossible fer una fotografia digna de l'altra costat de la volta del cel. Si fins i tot hi havia una casa que feia llums de colors canviants!

Allò que dèiem: aquí fins a cinc avions que venien de mar endins, i dos vaixells, un que semblava de pesca i un altre que semblava un creuer,

La diferencia entre una bona fotografia i una gran fotografia és l'oportunitat de ser al lloc adequat en el moment oportú. Aquí una bona fotografia en un moment inadequat. Ens vam passar d'un cicle lunar per a arrodonir-la: vía làctia sobre el mar en comptes de ser sobre la contaminació lumínica, cases del fons desocupades i per tant a les fosques...

I per acabar, retrat de nen del team amb part de la Via Làctia.

Pas sota la via de l'Ave

A banda del ventall de graffitis que el decoren, la il·luminació millorable i el paviment encara més millorable fan que el pas faci peneta.

Per Nadal, Fira de Nadal by Sussss

Triomfant al Delta de l'Ebre, i 5

Pobles de Castelló pintant el cel.

Triomfant al Delta de l'Ebre, 4

El punt de llum del mar no és cap vaixell. És la plataforma Castor...

Reportera per un dia: una tarda al CAR de Sant Cugat

La Federació Catalana d'Atletisme convoca, de tant en tant, atletes destacats al CAR de Sant Cugat amb la intenció de fer-los un seguit de proves físiques. Amb els resultats d'aquestes proves els entrenadors tenen unes dades que els ajudaran a definir els entrenaments de cada atleta, segons les seves capacitats i les seves mancances. Fa unes setmanes vaig haver de fer de taxista a la convocatòria de fons i mig fons, i ja que hi era, em vaig passar la tarda fent fotografies. La pista del centre està molt ben posadeta per a fotografiar el capvespre, i la il·luminació un cop s'ha fet fosc va anar molt bé per fer fotografies de moviment. Aquí teniu una mica de reportatge de com va anar tot plegat

Primer de tot, una fotografia de grup de tots els fondistes i migfondistes assistents. Aquesta fotografia volta per la web de la federació

Donat que no cada dia anem al CAR, el prota de la tarda em va demanar un retrat al puestu, però com que a mi em tira la fotografia de paisatge, a més de sortir ell va sortir mitja pista, el cel, l'hora blava, els nuvolets...

Un parell de moments de la sessió, quan tothom estava cap aquí i cap allà escalfant. De nou unes imatges més de paisatge que esportives, jeje

Els atletes havien de fer no-se-quina-prova-de-resistència per grups. Aquí un dels grups a punt de sortir. Crec que la noia rossa és medallista al Campionat d'Espanya, però no em feu massa cas, no estic molt posada en el tema.

I finalment dues fotografies de moviment, la primera seguint el moviment de l'atleta, la segona estàtica per a que l'atleta sortís mogut.

Un consell per si mai us hi poseu en el tema: és preferible que el prota porti roba blanca, perquè entre la negror de la nit, el moviment i la foscor de la roba costa molt enfocar.

Triomfant al Delta de l'Ebre, 3

Triomfant al Delta de l'Ebre, 2

Sabeu què és el punt de llum que hi ha al mar? D'aquí a dues setmanes us ho diré.

Triomfant al Delta de l'Ebre, 1

Davant del delta de l'Ebre el cel és fosc. Si hi vas quan la Via Làctia hi és, pots fotografiar-la. Cal encertar una nit sense boirines, cosa molt complicada arran de mar. Nantrus no la vam encertar, i tot i així les fotos són precioses. Si se'ns haguessin aliniat tots els astres...

La creu del terme, i 3

Tercera i darrera fotografia (de moment) de la creu del terme i les estrelles. En aquest cas, una llaaaaaarga exposició de deu minuts on es veu l'estrella polar i la resta girant al seu voltant.

La creu del terme, 2

Nostra senyora creu del terme i la Via Làctia. Sí senyors: tot i tenir la zona metropolitana als peus, triant bé el dia metereològicament bo, es poden fotografiar les estrelles que fan la Via.

La creu del terme, 1

Gairebé tots els pobles tenen encara una creu que marca l'entrada antiga. Alguns han embegut la creu en la trama urbana, en d'altres encara queda fora dels carrers, com és aquest cas, que a més es una senyora creu que dóna molt de joc per a fer composicions fotogràfiques. Com aquesta, amb la zona metropolitana als seus peus.

Fotografiant un altre fotògraf del Team

Nocturnes del setze, 8

Per triomfar fotograficament parlant amb les estrelles cal fer-ho amb la panxa plena. I res millor que sopar al puestu, veient com marxa el sol i s'encen la nit.

Nocturnes del setze, 7

Nocturnes del setze, 6

Nocturnes del setze, 5