Un eriçó!!!

Quan de temps fa que no vèiem un eriçó? Anys, oi?

Cabirol - Corzo - Capreolus capreolus

Tornàvem a casa cap el tard quan, des del cotxe, vam veure un parell de cabirols a l'altre extrem de la plantació de pollancres. Ualaaa. Vam donar la volta al primer lloc i vam tornar a passar, a poc a poc, per poder-los retratar. Un cotxe passant lentament els va cridar l'atenció, però no es van pas espantar.

Reportera per un dia: una sessió a Can Teixó

Can Teixó és un aguaït de Naturaprop situat al mig del bosc, Es un lloc perfecte per veure i viure la natura, i on el meu fill gran i jo vam passar una tarda i part de la nit observant-la.

Vam arribar a mitja tarda i sense perdre temps ens vam instal·lar a observar, era una hora bona pels ocells. Tot tipus de mallerengues venien a menjar i a beure i era un no parar d'entrades, sortides, jocs i baralles. D'aquesta estona em quedo amb la fotografia de la mallerenga emplomallada, Parus cristatus fins fa un temps, lophophanes cristatus avui dia, perquè és l'unica que no ve al meu aguait particular.

Quan la llum va baixant l'activitat dels animals es redueix fins desaparéxer, així que nosaltres vam aprofitar aquella estona per fer una volta pel poble, un lloc també preciós que mereix una visita.

Un cop de nit ens vam instal·lar de nou per veure el que passava. El sistema de sensors, llums i focus és molt enginyós, i més per a un nen que està tocant aquests temes a l'institut.

Vam esperar, esperar i desesperar, Ens semblava que no tindriem sort... però sí, la vam tenir! Quan ja ens pensàvem que portàvem anys i anys allà va venir el teixó!!! quin animal més tranquil !!! anava a la seva xino-xano, després dels nervis de les mallerengues veure el teixò tant tranquilot va ser tot un contrast. De les fotos que vam fer aquesta és potser la més maca.

Volem agraïr a l'Eduard Marquès i en Toni Llobet aquesta vivència, que va ser fantàstica i que recomanem a tothom. Gracies Eduard per la paciència fent el concurs que vas fer, i gràcies Toni per la paciència de portar-nos i ensenyar-nos Can Teixò.

Muuuuuuuuu

Va de bichos

Porque coges la mochila, te vas a fotografiar florecitas, y sabes que una cosa que te puede pasar es que encuentres bichos.

Normal.

Es primavera.

Lo que no sé yo si es muy normal es estar absorta fotografiando unas aguileñas, acabar, girarse y ver venir un jabalí INMENSO, xino-xano, con andar cansino, pero directo a mi.

No sé cómo conseguí fotografiarlo. Recuerdo que pensé en qué hacer, gritar, no gritar, subirme en una gran piedra que tenía al lado; andar, no andar, correr, no correr... Llegó, me pasó, me olió, se giró, me husmeó medio minuto interminable... Se me ocurrió irme lentamente sin volver la vista atrás y fue buena idea. Cuando conseguí superar el susto me giré y el bicho había reemprendido su camino, xino-xano, hacia el coche. Como se me pasaron de golpe las ganas de fotografiar lo seguí de lejos, muy lejos, y al final conseguí llegar hasta el coche. Tuve que estar una hora admirando cómo se paraba en toooodos los rincones del camino. Gggrrr.