I va ser arribar i moldre! en una primera ullada allà estava, davant del meu nas, tan panxa, sobre una pedra. Corredisses a buscar els prismàtics i la càmera per no perdre's ni un moment, però no val caldre, s'hi va estar, pedra amunt o pedra avall, tota l'estona d'observació.
Ara no sé si és la sort de la principianta o la sabiduria de la documentada, jeje.
I de propina, una cuereta torrentera fotografiada més malament que bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada