Pas sota la via de l'Ave

A banda del ventall de graffitis que el decoren, la il·luminació millorable i el paviment encara més millorable fan que el pas faci peneta.

La nostra garsa

Na garsa, tan comuna ella com el pardal, la trobes a tot arreu, i com ell, l'hem fotografiat molt poquetes vegades. I és ben elegant.


La nostra cuereta blanca

La (tonta de la) cuereta blanca ha necessitat tres anys per a entendre que podia abandonar el terra del pati, pujar a la menjadora, i no dependre de les molles que llençaven altres ocells. Això sí, un cop entés s'ha fet la mestressa i foragita tothom.


Reportera per un dia: acompanyant un cens d'aus hivernants a Sils

Resulta que la gent que està posada en temes ornitològics fa, al llarg de l'any, diferentes sessions de seguiment de les aus. Una és el cens d'aus aquàtiques hivernants, enmarcat en un projecte anomenat International Waterbirds Count, que s'està fent per a tot arreu durant aquest cap de setmana. Com que un dels equips que hi participa ho fa a la zona de Sils, cap allà que vaig anar, el matí del primer dia de l'onada de fred, a tres graus sota zero. Ole ole i ole.
Arribem i ens reben els esplugabous (Bubulcus ibis), que s'instal·len al campanar de l'esglèsia mentre s'acaba de fer de dia.



Abans de començar, una foto del grup, en Josep, en Miquel, en Joan i l'Alfons.

Anem cap a la primera zona d'observació, uns camps. Es fa de dia, les llum són PRE-CI-O-SES i jo no paro de fer fotografies cap aquí i cap allà.

L'equip se situa. Tots avançaran a la vegada, abastant tota la zona, un pel camí, els altres tres pel camp:




Mentrestant, el paisatge segueix essent espectacular. La barreja de colors del que encara és a l'ombra, i del que ja està al sol és insuperable.




Jo vaig atabalada perduda intentant capturar els colors i els ocells a la vegada. En el cas d'aquests tres martinets blancs (Egretta garzetta) a la sèquia ho aconsegueixo, però és l'única fotografia bona d'ocells que faig en tota la sessió, la resta són només testimonials.

Un cop arribats al final de la zona tornem enrera, cap a l'estany.

En paisatge continua entre el gel i el sol.


L'estany, per fi, amb una "plantació" de fredelugues (Vanellus vanellus).

I finalment les aus. Mentre ells han comptat centenars, centenars i centenars, jo només he fet aquestes poquetes. Ains. O anem a una tema, o anem a l'altre:
Aligot comú (Buteo buteo)

Bitxac comú (Saxicola rubicola)

Agró blanc(Egretta alba)

Repicatalons (emberiza schoeniclus)

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos))

I bernat pescaire (Ardea cinerea)

La veritat és que va ser un matí genial. Us recomano a tots que un dia o altre feu una activitat similar, és molt agradable, s'apren molt i es gaudeix del paisatge encara més.