Correfoc de Sant Celoni, 2

En Pocafarra, el nostre personatge de la Festa Major també va ser diable, i durant el correfoc el vaig retratar dos cops en situacions totalment diferents. Quina fotografia us agrada més?


"Juntos pero no revueltos"

... perque a la que els exemplans d'homínids s'acostaven massa, tots els exemplars ocellaires marxaven volant.

La creu del terme, 1

Gairebé tots els pobles tenen encara una creu que marca l'entrada antiga. Alguns han embegut la creu en la trama urbana, en d'altres encara queda fora dels carrers, com és aquest cas, que a més es una senyora creu que dóna molt de joc per a fer composicions fotogràfiques. Com aquesta, amb la zona metropolitana als seus peus.

Mycena seynii, el bolet de les pinyes

Quan una pinya de pi cau a terra i queda mig entaforada en la fullaraca, té tots els números de ser l'allotjament d'aquests bolets.


Correfoc de Sant Celoni, 1

Gairebé ens anem al següent estiu abans de pujar les fotos del correfoc d'enguany, jeje. Faré només quatre entrades. La primera és una estampa d'un dels meus diables preferits, en Marc, que té un estil inconfusible fent flamarades.


Bellesa efímera, Hyles euphorbiae

Al contrari de l'aneguet lleig que es converteix en cigne, aquesta preciositat d'oruga serà la papallona nocturna més lletja del món mundial. Quines coses de passar...


Que la fotografia és llum ja ho sabem, oi?

Mateix bolet, mateix enquadrament, diferentes fotografies segons el tipus d'il·luminació emprada. Quina sussss agrada més?


Reportera per un dia: matinal ocellaire a Arenys de Munt

Avui he fet, excepcionalment, una entrada llarguísima que espero que us agradi, perquè un d'aquests dies es va fer un anellament científic dins les activitats del "Cap de Setmana dels Ocells" a Can Jalpí, a Arenys de Munt, a càrrec d'experts de l'Institut Català d'Ornitologia, i cap allà que vam anar.

Xarxes repartides estratègicament a la zona per a capturar ocells:

Dos exemplars capturats: un tord i un tallarol de casquet femella:


Un cop agafats es porten a la taula per a fer l'anellament i el reconeixement. L'espectació és molt alta:

Anelles preparades per a marxar volant:

Els ocells es pesen en aquesta basculeta que sembla poca cosa però que és molt precisa. Són només 30-40 grams de bitxo! Aquí el torn de pica-soques blau.

Un cop agafades totes les dades un dels experts explica quin ocell és i quines característiques té. Tots són vells coneguts pels entesos, però no tots els participants són entesos. Aquí el model és un pit-roig:

Diversos exemplars anellats o revisats. Alguns ja havien estat anellats en jornades anteriors,  se'ls prenen les dades i així se'ls pot fer un seguiment:

Mallerenga blava, potser una de les fotografies que m'han sortit més desfavorides, però m'agraden les expectadores de l'escena:

Mallerenga carbonera:

Raspinell:

Pica-soques blau:

Verdum:

Tord:

Altres espècies capturades de les que no tinc fotografies són la tòrtora turca, el pardal, el mosquiter i el tallarol capnegre.

A més a més d'aquesta activitat també vam tenir la possibilitat de fer una caixa niu. Ens van donar les peces i apa, a fer-la a cops ben forts de martell:



Vull agraïr públicament als organitzadors la feina feta i la paciència, i felicitar-los per fer activitats com aquestes. Va ser un matí molt agradable.