Va de merdisfotos: martinet blanc

Ains, les aus s'haurien de deixar fotografiar d'aprop, que els teleobjectius menuts arriben a on arriben...



Va d'inmadurs: polla d'aigua

"Más difícil todavía", oleee.
Tenim mascles, tenim femelles, i tenim inmadurs, o juvenils, ocells del primer any que no s'assemblen en res a com seran de grans. Com aquest inmadur de polla d'aigua, Gallinula chloropus, que hauria de ser negre. blavós, i resulta que és marró-blanc...


Va de pardals: pardal xarrec

Quan no estava tan posada en temes ornitològics em pensava que els pardals eren pardals i prou. I resulta que no, que hi ha "lu menus" sis espècies de pardals, i que per la meva zona aquest és, després del pardal comú que tothom coneixem, el més abundant.I que es diferencien pel casc i sobretot per la piga negra que tenen a la galta. I que li diuen Passer montanus.
Tot el que s'apren fent fotografies...


Habemus menjadora a casa, oleee!

Siiii
Als regals de festes va caure aquesta menjadora que fa una feinada tremenda. Tot de mallerengues s'esbatussen cada dia, encara no han descobert que hi ha menjar per a totes. Aquí la carbonera, la primera en visitar-la.


Va de merdisfotos arreplegades

Nens i nenes, no sussss penseu que això de fotografiar ocells és fàcil. Aquí poso les més boniquetes, que són una mínima part de les que arribo a fer. Per exemple aquestes dues: un tord comú (Turdus philomelos) i una verderola (Emberiza citrinella), merdisfotos totes dues, però que com a mínim han servit per identificar les dues espècies. I per certificar bimbos, je.



Va de cueretes i de bimbos i del pati de casa: cuereta torrentera

Sort que quan la vaig veure estava asseguda al sofà. Que vingui una cuereta torrentera al pati de casa és un fet inusual i si arribo a estar dreta, caic de cul. Aquesta espècie, com el seu nom indica, es passa el dia amunt i avall per l'aigua de rieres, torrents o rius. Val, vivim a prop d'una riera, però no per això ens esperàvem aquesta visita...

Va de bimbos: raspinell, oleee!!!

El meu primer raspinell !!! (Certhia brachydactyla), agateador para los amigachos, és un ocell que ressegueix els troncs dels arbres, de baix a adalt, donant voltes. Després torna a baixar en un vol ràpit i fa el mateix per una altra branca... fins que les ha repassades totes i passa a l'arbre del costat. La foto és una mica bastant penosa, però fa el fet, oi?