Vint-i-dues fotografies vaig aprofitar d'aquelles hores d'anar amunt i avall, dreta o per terra. Les he ordenat cronològicament i he deixat les cinc sel·leccionades pel concurs, pel final. Espero no avorrir, i a més, que us agradin.
Com que un dels temes era abstracció, em vaig posar a fer coses rares (encara que tirant a vistes), per arribar a la conclusió de que jo no serveixo per aquestes coses. Això és aquell camp amb roselles tant macot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada