Siiiiii, ya hay Serapias!!!

A la Serapia lingua le tengo mucho cariño, es una flor a la que cada año le dedico horas y horas. Ayuda que la tengo al lado de casa, je, y que una de mis localizaciones es un prado secreto que solo conozco yo. Ahí hice esta imagen y alguna más que pondré más adelante (como la mejor, que la dejo para el final).
Sussss gusta ésta?

6 comentaris:

  1. Piekny kwiat,choć nie wiem co to jest .Pozdrawiam

    ResponElimina
  2. Sussss, aquesta primavera et faré la competencia amb les floripondies.
    Es broma, jaja!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vull veure els resultats! en viu perque segur que ens trobem tirats per terra :-)

      Elimina
  3. Són molt guapes, En un prat dels Aiguamolls vaig trobar-ne tres espècies (lingua, vomeracea i parviflora), posteriorment va desaparèxer el ramat d'ovelles que hi pasturava i hi van posar vaques..., mai més les he vist. Suposo que els bulbs no han resistit el pes dels animals. La gestió de la natura també comporta haver d'estar atent a detalls com aquest que sembla insignificant :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla la historia de la papallona aquella que sortia en un prat pasturat per vaques, que parasita formiguers. Van treure les vaques, va créixer l'herba i va desaparéixer la papallona...

      Elimina