La meva millor libèl.lula, per a en Martí

Dimarts passat vaig anar a fotografiar zygòpters a la riera del costat de casa. Portava pantalons curts i sandàlies per poder-me ficar a l'aigua. Quan vaig trobar aquesta femella de Calopteryx haemorrhoidalys em vaig anar acostant i ajupint, fins que vaig aconseguir aquesta fotografia.
Portava la tapa de l'objectiu a la butxaca... i sense adonar-me em va caure a l'aigua i la vaig perdre. Quan la vaig trobar a faltar vaig estar mitja hora buscant-la. No vaig tenir sort. Snif.
Ahir vaig tornar a la riera. En creuar la passera vaig parlar amb uns nens que hi havia, els vaig explicar el que m'havia passat. Uns minuts més tard em van venir a buscar. Havien trobat la tapa entre els còdols de la riera, cent metres més avall d'on la vaig perdre!!!
Moltes gràcies Martí, la tapa no té molt de valor, però és molt útil i perdre-la va ser un trasbals. Recuperar-la ha estat una gran alegria.

2 comentaris:

  1. La foto és molt maca. Per si et torna a passar sàpigues que venen tapes d'objectius sense marca, són útils per aquests casos.

    ResponElimina
  2. Sólo los buenos amantes de la fotografía lo sabemos, que es un drama indecible perder la tapa de un objetivo... Ese niño, ¿no sería un ángel? Un abrazo.

    ResponElimina