Empieza la temporada de bichos

Ninfa de ..(je ne sais pas quoi) que acaba de salir de la crisálida (esa manchurrota que se ve en la espiga, o eso creo).

Ya era hora de que empezaran a aparecer los bichos. Tanta lluvia, tanta lluvia...

8 comentaris:

  1. Una composición muy guapa y como viene siendo habitual en tus últimas fotos macro, con una luz exquisita. Un saludo

    ResponElimina
  2. Un efímera adulta, concretament. Viurà pocs dies (poques hores !!) sense menjar. Només vol reproduir-se i desprès morirà.

    ResponElimina
  3. Gracias José. Alfons, moltes gràcies per la informació, així donçs només viuen unes hores? aleshores vaig tenir sort d'empescar-la.

    ResponElimina
  4. Si estava aprop d'un curs d'aigua és probable que l'haguessis empescat poc desprès d'haver-se metamorfoseat. Acostumen a produir-se emergències massives de centenars o milers d'exemplars que es desplacen en eixams, però sense allunyar-se de l'aigua. La majoria són mascles, que esperen volant que s'acosti alguna femella per seguir-la i fecundar-la.
    També podria ser que el que has fotografiat sigui un cadàver. La majoria d'emergències es produexien a la tarda o al vespre, i la majoria d'exemplars ja han mort quan arriba la matinada. Els seus cossos inerts, si no cauen directament a l'aigua, poden quedar enganxats a superfícies fins i tot llises durant dies, donant una falsa aparença de vida.

    Una vida intensa però efímera. Se'n podria filosofar molt prenent com a base la vida de les efímeres.

    Salut.

    ResponElimina
  5. Per cert, no hi ha crisàlida. Efectuen una metamorfosi semblant a la de les libèl·lules, deixant enrera l'antic exoesquelet.

    El ball sincronitzat de milers d'efímeres mascles és un gran espectable. Jo vaig tenir ocasió de gaudir-ne fa pocs anys al Garona, a la Val d'Aran. Segur que hauries fet unes fotografies increíbles.

    ResponElimina
  6. Alfons, la vaig trobar a uns vint metres en línia recta d'una riera del Montseny, al marge d'un camí, una tarda cap a les set. A les espigues del costat dues dotzenes de bitxos que dius que són Rhagonycha fulva estaven enfeinadíssims empaitant-se, però d'aquest era l'únic exemplar. Era viu? donçs ni idea, no es va moure en l'estoneta que el vaig fotografiar.
    He tornat per la zona després. Els altres encara hi són, aquest no l'he vist més.

    ResponElimina
  7. Me gusta mucho ese juego de enfoque/desenfoque y la suavidad de la luz :-)

    ResponElimina