Doncs NO he anat a fotografiar paisatge, no. He anat a portar un nen atleta que volia participar en el cros de torn. I així estava el circuit.
Les cintes blaves a lloc, els nens començant a escalfar, i jo bocabadada amb les llums del moment.
Això és el campanar de la catedral de Girona, a través de la boira, vist des de Fontajau. El circuït del cros de Girona es fa sempre al parc que queda entre el pavelló de bàsquet i el riu Ter. Hi ha una mena de graderia i des d'allà vaig fer una foto a l'única cosa que sobresortia sobre els plataners de la devesa.
Quan la boira es començava a aixecar va dibuixar aquestes traces.
Anys i panys veient fotos de l'estil, d'intrèpids companys que pugen dalt de tot de les muntanyes de matinada, i jo, gairebé sense baixar del cotxe, en faig una que té poc a envejar a les altres.
Això és el campanar de la catedral de Girona, a través de la boira, vist des de Fontajau. El circuït del cros de Girona es fa sempre al parc que queda entre el pavelló de bàsquet i el riu Ter. Hi ha una mena de graderia i des d'allà vaig fer una foto a l'única cosa que sobresortia sobre els plataners de la devesa.
Quan la boira es començava a aixecar va dibuixar aquestes traces.
Anys i panys veient fotos de l'estil, d'intrèpids companys que pugen dalt de tot de les muntanyes de matinada, i jo, gairebé sense baixar del cotxe, en faig una que té poc a envejar a les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada