21 de desembre 2010

Momento personal

Esta noche ha fallecido el hermano de mi marido, después de una fulminante enfermedad que ha podido con él en veinte días. Os podéis imaginar cómo estamos, y más habiendo niños pequeños.
Volveré a programar entradas en este blog... no sé, cuando pueda.

9 comentaris:

  1. Una forta abraçada en aquests moments de dolor.
    Se que no es fàcil, però torna aviat a publicar, primer, perquè a pesar de tot, la vida segueix i nosaltres seguim amb ella, segon perquè et farà bé distreure't i pensar en altres coses, i sobretot perquè, segur, es el que voldria el germà del teu marit.
    A part d'això, de paraules,sols et puc oferir una caminada per Collserola per esvair boires mentals. Els odonats son de vacances, però alguna cosa trobarem per fotografiar...

    ResponElimina
  2. Em sap molt greu.
    Les prioritats són clares i ara és moment de fer-se companyia i estimar-se més que mai.

    ResponElimina
  3. Muchisimos animos. Vuelve cuando de verdad estes con fuerzas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Hola Albert, gràcies pels ánims. Tornar a fer entrades al blog no és molt complicat. El problema és tenir bones fotografies, fa molts dies que altres prioritats ocupen el temps. De fet, no sé què hauria fet tots aquests dies sense l'abeurador de la terrassa...

    ResponElimina
  5. Alfons, tens tota la raó, i més a les portes de les festes nadalenques

    ResponElimina